El dissabte ens va convidar a collir cireres, quin gran regal poder agafar els fruits de l'arbre i anar picant fins acabar ben tips! Varem omplir un cistell fins a vessar i miravem l'arbre i encara era plé de cireres!....... Conclusiò....aquell cirerer era un arbre màgic creador de cireres, però això és un altre història.)
Asseguda a terra assaborint el gust de la fruita les observo tant vermelles i arrodonides, pengen de l'arbre com delicats ornaments, com joies d'un roig resplandent.
6 comentaris:
Mmmmmmmmm!!! què bones!! :-))
Avui n'he menjat per postre... ben dolcetes :-) Però ara mateix n'agafaria unes quantes de les teves jejeje
Ah!! Jo vull saber la història de l'arbre màgic!! :-))
Quina pinta, ara em vaig a la nevera a menjar alguna.
A veure si les podem provar quan tu ja saps!!!!!!
No sé, no sé Assumpta....que si es coneix massa tothom el voldrà anar a veure :)
Mira que son bones striper :)
Ui tete no crec que en quedin :)però potser cau alguna coca de cireres.... :)
Oeeee, oe, oe, oeeeee....
Pots explicar la història, sense dir on és :-)
Publica un comentari a l'entrada