Mar d'aigua, mar de sal, mar de sorra, mar de pedres, mar d'herba .......... mar de boira..... Es una sensació molt especial la d'anar viatjant dins la boira, amb el fred humit que entra dins el cos i et gela l'ànima i de sobte sortir a la llum i veure el cel clar d'un blau net i lluent i meravellar-te amb la visió mentre et deixes acaronar per l'escalfor del sol d'hivern.
6 comentaris:
L'escalfor del sol d'hivern és una de les sensacions més maques que hi ha... Uaaau, quines fotos!!... Gairebé ha de fer por conduir per aquí "dins" :-)
Em fa gràcia la floreta groga en primer pla... és com si ens saludés hehehe
ep aquesta foto es com una que avui he vist tv3 QUE FORT !!!! M´AGRADEN MOLT.
FELICITATS!!!
M.TeresaEs que jo era allà també :)
La boira sovint "ens toca la pera", bàsicament per una qüestió de visibilitat... ara, ningú podrà negar que és ben maca.
*Sànset*
siiiii siii si no ho dubto ni un moment, deveritat pero es que m´ha sorpres perque acababa de vuere una imatge del mateix lloc amb la boira i m´ha cridat l´atencio.
muakissssssssssss
La boira quand es maca es així, vista des de " l'aire". Preciós.Carme.
Publica un comentari a l'entrada